1. Un bon cavaller.

Amb el personatge de Guillem de Varoic al Tirant lo Blanc podem saber com ha de ser un bon cavaller.

Per ser un bon cavaller s’ha de ser:

Fidel al rei, home gentil, extraordinari, respectar l’odre de cavalleria ja que es pot aconseguir molt fàcilment, però és difícil mantenir-ho, ser valent i tenir valentia per poder enfrontar-se amb els seus rivals sense cap por.

Bondadós per fer el bé, coratjós disposat a enfrontar-se a qualsevol contrari, servicial donar els seus serveis al rei, fort tenir una gran potència per resistir físicament i moralment davant els seus adversaris, virtuós, saber com s’han de fer les coses i com sortir-ne guanyador d’un enfrontament, proper a la gent, parlar amb qualsevol persona i que no condicioni la classe social a la qual pertany.

Al començament tan sols podíen ser cavallers els militars però amb el pas del temps això va canviar i fins i tot els nobles podien arribar a ser cavallers però habien de ser gentilhomes i amb qualitats superiors si volien pertànyer a l’ordre de cavalleria.

2. Món bèl·lic

Enfrontaments:
Batalla, torneigs, enfrontaments directes (cos a cos), brega civil, camp clos, enfrontaments indirectes (per mitjà d'una persona).

Armes: Atxa, bombarda, punyal, magranes, ganivet o coltell (arma de defensa), passadors, espasa, llances, tarja, canteres.

Roba per un enfrontament:

-Cascs: Casc, bocinet, celada, elm, elmet, ponent.

-Armadura: Guardabraç, manyopa, espatllera, gorgerí.

-Escuts: Pavès, tarja, daga

-Roba: Arnès, gripó, esperonçs calçats, caputxa, mantell, brial, paraments, arnès blanc.

Altres:
Rossí, cavall cobert (cavalls utilitzats als enfrontaments), sarrià (objectes que portaven els cavalls), lliça (lloc d'emfrontament), esquadra (grup de militars), lletra de batalla (carta del cavaller), rei d'armes (encarregat de dirigir el combat), vot dels cavallers.

3. Guillem de Varoic i Tirant.

La relació entre Guillem de Varoic i Tirant és especial si la comparéssim amb la relació que tindríem nosaltres amb Guillem si fóssim Tirant. Tirant des de bon principi va començar respectant a Guillem i a interessar-se per la seva vida i per el llibre l’Ordre de Cavalleries. Ara aquesta relació seria completament diferent, ja que vivim en una societat on estem acostumats a anar a la nostre, a pensar en nosaltres i els nostres amics, però no pas en la gent gran. A nosaltres ens interessa més que un amic ens digui de quedar i sortir de festa per passar una bona estona, que no pas que els pares ens diguin d’anar a fer una visita als avis. En aquest cas, sempre hi posarem impediments. Nosaltres, els joves preferim fer altre tipus de cosa com; sortir, anar al cinema, donar un vol amb els amics, anar a prendre alguna cosa, etc. En canvi a la gent gran li agrada fer altres coses com llegir, veure la televisió, anar a casals d’avis, o a viatges de la tercera edat..etc. A la gent gran també li agrada que els seus néts, en aquest cas nosaltres, els visitem sovint, o simplement ens recordem de trucar-los de tan en tan. Ells tendeixen més a preocupar-se per temes familiars que no pas per altres assumptes a diferència dels joves. En els primers capítols de Tirant lo blanc, veiem com la relació entre una persona gran i un jove pot ser tan interessant i entretinguda com la relació que podem tenir amb el nostre millor amic. En aquest cas Guillem de Varoic explica l’Ordre de Cavalleries.

4. Bellesa femenina

En el llibre de Tirant lo blanc veiem la descripció de diferents dames com Madresilva, la bella Agnès, Carmesina...etc. Totes elles són personatges diferents però tenen coses en comú que en l’època estaven ben vistes, com per exemple; que la dama tingués la pell blanca, ja que la gent de classe alta es passava el dia al palau i per tan no els tocava el sol a diferència de la gent més humil que havia de treballar al sol i aquests tenien una tonalitat de pell més fosca. També una donzella era més ben vista si era rossa i amb els llavis rojos. I una última característica seria que la dama estigués en una pes raonable però sempre més aviat grassoneta que prima, ja que això demostrava la bona alimentació que tenia, i això estava molt ben vist en l’època.

Actualment és gairebé tot el contrari ja que les dones volen estar com més morenes millor, també la majoria volen aprimar i no els agrada estar grassonetes i moltes dones que són rosses utilitzen productes per tenyir el seu cabell i per tan posar-se’l d’un altre color.

5. Tirant enamorat

Estimat Tirant lo blanc:

"Jo entenc el seu patiment i sofriment, quant vos ho desitgeu li direu quant l'estima i quant desitgeu tenir-la entre els vostres braços i sentir la seva pell. Potser és el destí que us està posant a prova ja que abans vostè no creia en l'amor, abans pensava que aquest sentiment restringia la seva llibertat i ara que teniu aquest sentiment a la vostra pell i sabeu quin és el sentint d'estimar a algú, si tant l'estimeu con vostè mateix diu enfronti els seus temors i lluiti per el seu amor cap a Carmesina. Sé que encara que pasi el temps esteu destinats a estar junts, només us diré que lluiti per aquest gran amor amb suor i llàgrimes així també la bella Carmesina s’adonarà que vostè és un gran cavaller i un gran home al mateix temps.
Ja us adonareu quan estigueu junts que el vostre desig d'estar amb ella s’haurà complert i per fi podrà sentir la vostra pell contra la seva, els vostres llabis contra els seus, podrà tenir-la entre els seus braços, entregar el seu amor amb ànima i cor.
Jo us vull ajudar i vull que aquest patiment i desig acabi; per això us ajudaré, intentaré saber si Carmesina té els mateixos sentiments que vostè i així vostè deixarà de patir."

Attentament: Diafebus el vostré cosí.

6. Retrat humorístic de Tirant lo Blanc.

Tirant és el protagonista d'aquest llibre, és un personatge valent, amb una gran habilitat per les armes, lluitador, amb grans estratègies que l’ajuden a guanyar molts combats, fidel al rei i humil. Però deixant de banda tots aquests aspectes cavallerescos també veiem un Tirant amb sentiments amagats sota aquest posat tan valent. Tirant ens arriba a semblar fins i tot ridícul quan el veiem enamorat. Es torna un personatge tímid, vergonyós, reservat, un Tirant completament diferent al que coneixíem.

Respecte l’aspecte físic veiem el seu rostre allargat, prim i pàl·lid on hi porta una barba, Tirant ens pot arribar a semblar una cabra si ens fixem en aquesta diminuta i ridícula barba. Té els ulls petits y allargats com dos ametlles. El nas, el té petit al igual que la boca que es petita i rodona com un cigró. Té unes galtes vermelles com dos tomàquets que ressalten en la seva blanca pell.

7. Tòpics literaris.

Beatus ille: [Feliç aquell] aquest tópic ens diu que per ser feliços ens tenim que allunyar de la ciutat perquè és un caos deixar de costat una vida de inconvenients i agafar-se un temps de tranquilitat.
Al començament del llibre Guillem de Varoic després d'haver estat dedicant la seva vida a ser cavaller, deixà això de costat i amb tranquilitat pasà a ser un ermità. Durant un temps es dedicà a pelegrinar.

Carpe diem: [Aprofita el dia] aquest tòpic el podem veure quan Plaerdemevida li diu a Carmesina que aprofiti el moment ja que Tirant si que l'estima.

L'amor com una malaltia: Aquest tòpic s'utilitazava com si l'amor proboqués el patiment a la gent mentre està enamorada. Hi ha un moment del llibre en el que Tirant es troba malament perquè no té l'amor de Carmesina i l'amor que ell sent és molt intens.

L'amor a primera vista: Aquest tòpic també el podem trobar dins el llibre de Tirant lo Blanc.
Ens ho demostra quan el protagonista Tirant lo blanc veu a Carmesina i en aquell moment sent que s'enamora d'ella.

Cavaller ideal: Aquest tòpic ens diu que qualsevol home que vulgui ser cavaller ha de dominar-ho tot (lletres, armes, nombres..) per poder arribar a ser el cavaller perfecte.

8. El desenllaç.

A Tirant comencen a anar-li les coses sembla que perfecte té el que volia, és a dir a l’amor de la seva estimada Carmesina. Viuen tots dos junts sense que res pugui espatllar l’amor tan fort que senten l’un per l’altre. Viuen cinc anys entregats completament en la seva relació i són tan feliços que Carmesina queda en estat. Carmesina se sent molt orgullosa perquè sap que la criatura que naixerà tindrà un pare excel·lent i admirable. De mateixa manera que Tirant sap que el nen o nena que naixerà tindrà una mare molt valenta i la més bella de totes. Els nou mesos que Carmesina i Tirant esperen al fill ho fan de manera molt entregada i molt positiva, desitgen tenir-lo i viure feliços els tres per sempre més.

Arribà el dia tan esperat, Carmesina començà a tenir contraccions i el metge del poble visità casa seva per facilitar el part. Feu sortir a Tirant de l’habitació perquè cregué que era el millor per els dos. Tirant neguitós esperava a la cambra del costat, fins que de cop i volta escoltà la porta de l’habitació on estava Carmesina. El metge s’apropà a Tirant i li digué:

- Senyor, disculpi, però... la cosa està empitjorant. Semblava que tot anava bé, però Carmesina no pot suportar el dolor, no se que fer, i ella està patint molt.

- Que...?! senyor metge espero que les vostres paraules no siguin certes perquè aquest nen és el que més il·lusió ens feia a tots dos, aquest nen era l’alegria més gran que ens podrien donar, el regal més gran que mai ens haguessin pogut fer, si us plau diguem que tot anirà bé, que el nen naixerà bé i que la meva estimada esposa sortirà intacta del part.

- Senyor us prometo que faré tot el que estigui en les meves mans per salvar la vida de tots dos, però no serà feina fàcil.

Tirant tornà a la cambra inquiet i neguitós. Havia intentat convèncer al metge per entrar al part amb la seva dona, però ell li digué que si entrava, podia morir només de veure com patia la seva estimada. Des d’allà dins sentí crits i plors, sabia que Carmesina no ho estava passant bé, però... i el nen? No parava d’escoltar crits i ja no va poder retenir-se més, va entrar a l’habitació on estaven Carmesina i el metge. En entrar va fer un crit de desconsol i de tristesa en veure tot el llit ple de sang en veure Carmesina pàl·lida estirada al llit i sense moure’s... El metge va dir-li:

- Senyor... si... ho sento... però no he pogut fer res. Li ha agafat una febre molt fora i el nen havia quedat encallat al cordó umbilical. Ha estat un part molt complicat... i ella no ha pogut suportar el dolor.

- Oh! No! La meva estimada Carmesina! No..no...no...! que faré jo sense ella?

I Tirant desconsolat trencà a plorar sobre el llit on estava la seva estimada dona. En aquell moment el metge li digué:

- Si això pot consolar-lo li diré que el vostre fill a pogut sobreviure, és un nen preciós que vol l’estima d’un pare com vós. Sigueu forts i lluiteu per ell perquè no té mare, però té pare i el necessita més que ha res.

I així va ser, Tirant va lluitar per el seu fill va viure amb la tristesa i el record de la seva dona però va viure feliç al costat del seu fill en Tirantet. Tirant va llegir al seu fill el llibre de l’Ordre de cavalleries, per a ser un bon cavaller. Va pensar que igual que Guillem de Varoic ensenyà a ell a ser un bon cavaller ell ho faria de la mateixa manera. I no va equivocar-se ja que va ser un dels millors cavallers de l’època.