8. El desenllaç.

A Tirant comencen a anar-li les coses sembla que perfecte té el que volia, és a dir a l’amor de la seva estimada Carmesina. Viuen tots dos junts sense que res pugui espatllar l’amor tan fort que senten l’un per l’altre. Viuen cinc anys entregats completament en la seva relació i són tan feliços que Carmesina queda en estat. Carmesina se sent molt orgullosa perquè sap que la criatura que naixerà tindrà un pare excel·lent i admirable. De mateixa manera que Tirant sap que el nen o nena que naixerà tindrà una mare molt valenta i la més bella de totes. Els nou mesos que Carmesina i Tirant esperen al fill ho fan de manera molt entregada i molt positiva, desitgen tenir-lo i viure feliços els tres per sempre més.

Arribà el dia tan esperat, Carmesina començà a tenir contraccions i el metge del poble visità casa seva per facilitar el part. Feu sortir a Tirant de l’habitació perquè cregué que era el millor per els dos. Tirant neguitós esperava a la cambra del costat, fins que de cop i volta escoltà la porta de l’habitació on estava Carmesina. El metge s’apropà a Tirant i li digué:

- Senyor, disculpi, però... la cosa està empitjorant. Semblava que tot anava bé, però Carmesina no pot suportar el dolor, no se que fer, i ella està patint molt.

- Que...?! senyor metge espero que les vostres paraules no siguin certes perquè aquest nen és el que més il·lusió ens feia a tots dos, aquest nen era l’alegria més gran que ens podrien donar, el regal més gran que mai ens haguessin pogut fer, si us plau diguem que tot anirà bé, que el nen naixerà bé i que la meva estimada esposa sortirà intacta del part.

- Senyor us prometo que faré tot el que estigui en les meves mans per salvar la vida de tots dos, però no serà feina fàcil.

Tirant tornà a la cambra inquiet i neguitós. Havia intentat convèncer al metge per entrar al part amb la seva dona, però ell li digué que si entrava, podia morir només de veure com patia la seva estimada. Des d’allà dins sentí crits i plors, sabia que Carmesina no ho estava passant bé, però... i el nen? No parava d’escoltar crits i ja no va poder retenir-se més, va entrar a l’habitació on estaven Carmesina i el metge. En entrar va fer un crit de desconsol i de tristesa en veure tot el llit ple de sang en veure Carmesina pàl·lida estirada al llit i sense moure’s... El metge va dir-li:

- Senyor... si... ho sento... però no he pogut fer res. Li ha agafat una febre molt fora i el nen havia quedat encallat al cordó umbilical. Ha estat un part molt complicat... i ella no ha pogut suportar el dolor.

- Oh! No! La meva estimada Carmesina! No..no...no...! que faré jo sense ella?

I Tirant desconsolat trencà a plorar sobre el llit on estava la seva estimada dona. En aquell moment el metge li digué:

- Si això pot consolar-lo li diré que el vostre fill a pogut sobreviure, és un nen preciós que vol l’estima d’un pare com vós. Sigueu forts i lluiteu per ell perquè no té mare, però té pare i el necessita més que ha res.

I així va ser, Tirant va lluitar per el seu fill va viure amb la tristesa i el record de la seva dona però va viure feliç al costat del seu fill en Tirantet. Tirant va llegir al seu fill el llibre de l’Ordre de cavalleries, per a ser un bon cavaller. Va pensar que igual que Guillem de Varoic ensenyà a ell a ser un bon cavaller ell ho faria de la mateixa manera. I no va equivocar-se ja que va ser un dels millors cavallers de l’època.